En un context cada cop més incert, ràpid i exigent, la proactivitat esdevé imprescindible per a qualsevol persona que vulgui liderar la seva vida amb sentit i benestar. Sovint l’associem només a tenir iniciativa, però va molt més enllà: és exercir el nostre poder de decidir i actuar alineats amb el que és important per a nosaltres. Té a veure amb recuperar la capacitat d’escollir, fins i tot quan les circumstàncies semblen imposar-se.

L’origen: l’espai entre estímul i resposta

El psiquiatre Viktor Frankl, empresonat en camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial, va perdre la seva família i tot el que li donava seguretat externa. Va ser torturat i va viure amb la incertesa permanent de si moriria o es trobaria entre els presoners ‘salvats’.

No obstant, tot i la brutalitat de la seva experiència, Frankl va descobrir allò que va anomenar l’última de les llibertats humanes: la llibertat d’escollir com respondre. Perquè malgrat el que estava vivint, ell sentia que encara podia decidir de quina manera li podia afectar. És a dir, que entre allò que li  passava (l’estímul) i la seva resposta, hi va descobrir la seva llibertat o el seu poder d’escollir. Aquest espai és l’essència de la proactivitat.

Més que iniciativa: una responsabilitat

Actuar de manera proactiva vol dir fer-nos responsables de fer que passin les coses que volem. Entendre que el nostre comportament depèn de les nostres decisions, i no només de les condicions externes. I això no vol dir ignorar els estímuls o la seva influència, sinó reconèixer que la nostra resposta —conscient o inconscient— és una elecció basada en valors i no només en reaccions automàtiques.

Proactivitat vs. reactivitat

Stephen R. Covey, a Els 7 hàbits de la gent altament efectiva, situa la proactivitat com a primer hàbit clau per viure amb eficàcia i equilibri. Segons ell, les persones proactives reconeixen la capacitat d’escollir la resposta a un estímul i no culpabilitzen les circumstàncies ni els altres del seu comportament. Al contrari, la mentalitat reactiva ens fa delegar la responsabilitat: deixem que siguin l’entorn o els altres els qui marquin les nostres respostes.

El poder del llenguatge proactiu

Una pista per detectar on ens situem és escoltar el nostre llenguatge. Expressions com «no puc», «haig de» o «no tinc opció» ens posen en mode reactiu. En canvi, quan parlem en clau de «prefereixo», «decideixo» o «em comprometo», recordem que tenim marge d’elecció. El llenguatge no només reflecteix la nostra actitud, sinó que la reforça: si ens parlem constantment en mode reactiu, els pensaments i les accions s’hi alineen, tancant un cercle que limita la nostra capacitat de decisió.

Cercle de preocupació i influència proactiva

Covey proposa una eina senzilla per treballar en la nostra proactivitat: distingir entre el cercle de preocupació i el cercle d’influència.

Tots tenim preocupacions, però no totes depenen de nosaltres. Segons l’autor, cal distingir aquelles que formen part del nostre cercle de preocupacions, sobre les quals no tenim cap mena de control, d’aquelles altres en les que sí podem impactar, que formen part del nostre cercle d’influència.

La persona proactiva centra temps i energia en allò que pot canviar, millorar o influir. Aquesta acció genera motivació i energia positiva, que alhora fan créixer el cercle d’influència.

La persona reactiva, en canvi, dedica temps al que no pot controlar. Això genera frustració i esgotament i alimenta la sensació de no tenir poder per actuar. El resultat? El cercle d’influència es redueix.

Responsabilitat i aprendre dels errors

Treballar la proactivitat també implica fer-nos responsables dels nostres errors. No vol dir que ens haguem de culpar de tot, sinó acceptar el que depèn de nosaltres per actuar reparant, aprenent i avançant.

Equivocar-nos forma part del camí. Amagant un error o justificant-lo, l’allarguem. En canvi, afrontar-lo ens permet transformar-lo en aprenentatge.

La pràctica diària: accions petites, impactes grans

La proactivitat no és un gest aïllat, sinó una pràctica quotidiana i pot començar amb accions petites: observar com parlem, parar atenció a com reaccionem davant un imprevist, identificar situacions on actuem de forma reactiva i provar de respondre-hi diferent.

Preguntar-se «què depèn realment de mi?» i fer el primer pas dins del nostre cercle d’influència és clau. És el pas de dins cap a fora.

Tenir cura de l’energia per ser proactius

Per mantenir una actitud proactiva necessitem també tenir cura de la nostra energia. Covey ho descriu amb la metàfora «Esmolar la serra»: reservar temps regularment per nodrir les quatre dimensions de la persona —física, mental, emocional/social i espiritual— ens dóna claredat i força per sostenir la proactivitat fins i tot quan les circumstàncies ens posen a prova.

I ara, què faràs tu?

La proactivitat no és una meta a la qual arribem, sinó un camí que escollim cada dia. Recordar-nos que, passi el que passi, sempre tenim a les mans una petita llibertat per decidir com actuar. I això pot canviar-ho tot.

Quin primer pas faràs avui per practicar la proactivitat i liderar-te amb sentit?