Has passat alguna vegada per una etapa en què et sents dins d’una espiral de preocupació, desgast o desànim? D’aquelles en què costa trobar l’energia o la motivació per afrontar la rutina professional?

Aquests darrers mesos he parlat d’eines per gestionar-nos millor, prendre decisions amb sentit i activar la nostra proactivitat. Avui vull posar el focus en l’optimisme conscient: una actitud que pot acabar sent una palanca decisiva per afrontar la incertesa, el canvi i les dificultats amb més claredat, motivació i energia.

Quan l’estat d’ànim juga en contra

Quan el context és incert o exigent, i les coses no surten com esperàvem, tendim a veure-ho tot més gris del que és. És fàcil caure en una mirada pessimista que s’alimenta de la frustració, el cansament o la por.

Aquesta mirada pot manifestar-se de moltes formes: sensació de desgast, manca de motivació, bucle mental, actitud defensiva, dificultat per prendre decisions o per trobar solucions…

I, quan parlem d’equips i organitzacions, una actitud pessimista generalitzada pot afectar negativament el clima, la cohesió, el lideratge i, com a conseqüència, la confiança i els resultats. Com diu Robert Iger (Lecciones de liderazgo creativo): “els pessimistes no motiven ni transmeten energia a la gent”.

El problema no és tenir un mal dia o sentir-se malament puntualment, sinó instal·lar-se en una visió que ens pot fer perdre perspectiva i capacitat d’acció.

Què és realment l’optimisme conscient?

L’optimisme conscient no és ingenuïtat ni autoengany. No es tracta de pensar que tot anirà bé perquè sí, ni de tapar les emocions difícils.

L’optimisme realista, tal com apunta Xavier Guix, és la capacitat de veure la realitat tal com és, acceptar-la i decidir quina actitud adoptem davant d’aquesta realitat.

Es tracta de mantenir una actitud responsable, que neix del convenciment que podem influir (encara que sigui parcialment) en el nostre benestar i en el nostre entorn. Sempre hi ha algun marge d’actuació: podem escollir on posem l’atenció, què fem amb el que tenim i quin sentit donem a les experiències que vivim.

Com també deia Xavier Guix en una entrevista: “No es tracta de veure el got mig ple o mig buit, sinó de decidir què faig amb la molta o poca aigua que hi ha al got”.

Per què val la pena incorporar-lo al teu dia a dia professional?

Mantenir una actitud optimista, realista i conscient pot ser una gran aliada per:

• Reduir l’estrès i evitar l’esgotament.
• Potenciar la resiliència, especialment en moments complexos.
• Afavorir una presa de decisions més clara i centrada.
• Motivar equips i crear un entorn emocionalment més saludable.
• Reforçar el lideratge, perquè la confiança i l’energia es transmeten.

De fet, els estudis de Martin Seligman (pare de la psicologia positiva) confirmen que les persones optimistes viuen més, tenen millor salut i es rendeixen menys davant les adversitats. I el més interessant és que aquest optimisme es pot entrenar.

5 maneres pràctiques d’entrenar l’optimisme conscient

Aquí tens algunes idees i pràctiques per començar a incorporar-lo:

  1. Reeduca la teva atenció
    Observa on poses el focus. En allò que no funciona? O en el que sí podries fer? En allò que depèn de tu? O en quelcom que no està a les teves mans canviar? Adonar-te d’això és clau per recuperar el teu marge d’acció.
  2. Acceptar sense resignar-se
    L’acceptació no vol dir rendir-se, sinó integrar el que estàs vivint com a part de la teva vida. I, a partir d’aquí, decidir què pot ser més útil fer.
  3. Gestionar les emocions
    Quan sentis una emoció intensa, respira-la, identifica-la, pregunta’t què et vol dir. És una oportunitat d’autoconeixement i d’acció conscient.
  4. Limita el que no et fa bé
    Notícies negatives, converses o entorns que t’esgoten o et bloquegen. Sigues selectiu/va amb el que deixes que entri a la teva vida.
  5. Fes-te preguntes clau
    Davant d’això que estàs vivint… qui vull ser? Què puc fer? Com d’alineat està amb els meus valors? Quin aprenentatge en puc extreure?

Una actitud que es decideix cada dia

L’optimisme conscient no és un estat permanent, sinó una actitud que cal alimentar. Una decisió quotidiana. Una manera d’estar al món i d’estar amb els altres.

Com a professionals, líders o membres d’un equip, tenim la responsabilitat i també l’oportunitat de triar com mirem, com parlem i com actuem.

No podem escollir tot el que ens passa, però sí com hi respondrem.

I tu, davant d’aquesta realitat que vius… què vols fer amb l’aigua que tens al got?